Beatriz Barrio: Memòria

Aquesta era la primera vegada que em presentava com a voluntària a un programa com aquest. De fet, al principi no estava molt segura de si fer-ho o no, però al final vaig decidir que estaria bé provar-ho. Va ser una nova experiència per a mi, però no em penedeixo gens d’haver-ho fet. Crec que només m’ha aportat coses positives: primer i, per a mi el més important, he tingut l’oportunitat de conèixer una persona nova, l’Eliana, que ja es una amiga en la que puc confiar; i que sinó hagués sigut per aquest programa no l’hauria pogut conèixer-la tan bé com ara. El segon, i no menys important, ha sigut poder practicar el català i millorar-lo d’una manera lúdica. Al començament l’Eli em va agregar al Messenger i arran d’allà vam establir un dia i una hora per quedar cada setmana. Vam decidir que cada divendres a las 4:30 quedaríem com a mínim una hora; tot hi que després sempre ens quedàvem una mica més, ja que l’hora se’ns passava volant parlant de les nostres coses. El primer dia va ser una mica tens ja que no ens coneixíem gaire, només de vista pels passadissos del institut i de que una amiga que teníem en comú que ens va presentar. Vam començar parlant de la família, del treball de recerca, de les amistats… I així vam anant agafant confiança fins al punt de que ens expliquem els nostres problemes i ens donem consell mútuament. Per a mi el divendres no era una obligació sinó que m’agradava anar-hi, era com una trobada d’amigues. I tot i que hagi acabat el programa, l’amistat no s’acaba. Definitivament, vaig tindre molta sort de que m’hagués tocat l’Eli perquè com som del mateix curs i els nostres entorns son semblants vam poder obrir-nos amb més rapidesa. A més a mida que anàvem parlant ens anàvem corregint: si fèiem algun barbarisme o si l’estructuració de la frase no era la correcta… I penso que es molt millor millorar el català d’aquesta manera. Si tingués l’oportunitat de tornar a fer-me voluntària lingüística repetiria perquè ha sigut una molt bona experiència.