Eliana Cabellero: Memòria

El treball lingüístic de llengua catalana, era la primera vegada que ho feia i he tingut sort de que m' hagi tocat una persona tan agradable com la Beatriz Barrio.Principalment, vaig decidir fer aquest treball per pujar un punt a la nota final de català i per conèixer una persona en circumstàncies diferents com aquest treball ,aprofitant la comunicació en llegua catalana i coneixent una nova persona.Aquesta experiència m'ha servit per fer ús del català ja que només el feia servir a l’institut o amb persones catalanes que a simple vista et surt català; m’he adonat que aquest treball a part de entretingut és una manera vàlida per pràctica la llengua i comunicar-te amb una altra persona a l'atzar sense elegir la parella de grup.La Bea i jo vam començar a parlar per el Messenger, sens dubte en català, per així iniciar el començament del projecte,el qual vam començar el dia 6 de març fins el 12 de juny cada divendres de 4 i mitja a 5 i mitja,encara que moltes vegades xerràvem més del compte.Al principi ens feia vergonya perquè era la primera vegada i a més només ens coneixíem de vista,finalment després que la timidesa se n’anés parlàvem de qualsevol tema inclòs els esports,els plans de futur...i de les coses que ens envoltaven ja que teníem moltes coses en comú per la persones i per fer les dues batxillerat encara que modalitats diferents. He de agrair a la Bea moltes coses petites però a la vegades especials com el simple fet d’haver-me escoltat aquests divendres i haver pogut parlar amb ella amb confiança,sinceritat com una amiga que això és en el que s'ha convertit realment.Encara que el projecte s'hagi acabat la Bea i jo hem establert llaços d'amistat i a l'estiu algun cop ens veurem i parlarem de les coses que ens passi durant el període que no ens veiem i petarem la xerrada com aquells quinze dies de divendres. Finalment aquest treball es eficaç i adient per treballar el català i penso que la gent ho hauria de posar en pràctica per voluntat pròpia.

Beatriz Barrio: Memòria

Aquesta era la primera vegada que em presentava com a voluntària a un programa com aquest. De fet, al principi no estava molt segura de si fer-ho o no, però al final vaig decidir que estaria bé provar-ho. Va ser una nova experiència per a mi, però no em penedeixo gens d’haver-ho fet. Crec que només m’ha aportat coses positives: primer i, per a mi el més important, he tingut l’oportunitat de conèixer una persona nova, l’Eliana, que ja es una amiga en la que puc confiar; i que sinó hagués sigut per aquest programa no l’hauria pogut conèixer-la tan bé com ara. El segon, i no menys important, ha sigut poder practicar el català i millorar-lo d’una manera lúdica. Al començament l’Eli em va agregar al Messenger i arran d’allà vam establir un dia i una hora per quedar cada setmana. Vam decidir que cada divendres a las 4:30 quedaríem com a mínim una hora; tot hi que després sempre ens quedàvem una mica més, ja que l’hora se’ns passava volant parlant de les nostres coses. El primer dia va ser una mica tens ja que no ens coneixíem gaire, només de vista pels passadissos del institut i de que una amiga que teníem en comú que ens va presentar. Vam començar parlant de la família, del treball de recerca, de les amistats… I així vam anant agafant confiança fins al punt de que ens expliquem els nostres problemes i ens donem consell mútuament. Per a mi el divendres no era una obligació sinó que m’agradava anar-hi, era com una trobada d’amigues. I tot i que hagi acabat el programa, l’amistat no s’acaba. Definitivament, vaig tindre molta sort de que m’hagués tocat l’Eli perquè com som del mateix curs i els nostres entorns son semblants vam poder obrir-nos amb més rapidesa. A més a mida que anàvem parlant ens anàvem corregint: si fèiem algun barbarisme o si l’estructuració de la frase no era la correcta… I penso que es molt millor millorar el català d’aquesta manera. Si tingués l’oportunitat de tornar a fer-me voluntària lingüística repetiria perquè ha sigut una molt bona experiència.